Sa coma

Sa Coma está a cinco kilómetros de Portocristo. Nace como zona residencial y hotelera a partir de los años ochenta del siglo XX y se caracteriza por ser un arenal extenso de grano fino y blanco, por tener un agua azul, transparente y bancos de alga posidonia, el avistamiento de algún grupo de delfines, así como la práctica de buceo y windsurf. 
En su margen izquierdo se localiza sa Punta de n’Amer. Esta península de 200 hectáreas, declarada el año 1991 como Àrea Natural d’Especial Interès por el Parlament de les Illes Balears, separa las playas de sa Coma y de Cala Millor. En su interior sólo se han construido dos edificaciones, una torre cuadrada de defensa del siglo XVII, conocida como es Castell, y las casas viejas de la possessió de sa Coma. 

Esta playa abierta al mar es una zona desaconsejable y peligrosa para el fondeo de embarcaciones, ya que está expuesta a los vientos del primer y segundo cuadrante. Aun así, el navegante que desee calar su barco en esta bahía lo hará sobre un fondo arenoso, a una profundidad de dos metros a dos hectómetros de la orilla. A 3,7 millas marítimas se encuentra la instalación portuaria más cercana, Port de Portocristo. 

El acceso por carretera es sencillo siguiendo la señalización viaria. También cuenta con una línea de autobús, cuya parada está a 50 metros de la playa. La fácil accesibilidad y las características descritas explican que registre una afluencia masiva de bañistas locales y turistas. 

Sa coma


Sa Coma està a cinc quilòmetres de Portocristo. Neix com a zona residencial i hotelera a partir dels anys vuitanta del segle XX i es caracteritza per ser un arenal extens, de gra fi i blanc, per tenir una aigua blava, transparent i bancs d’alga posidònia, l’albirament d’algun grup de dofins, així com la pràctica de busseig i surf de vela. 

En el seu marge esquerre es localitza sa Punta de n’Amer. Aquesta península de 200 hectàrees, declarada l’any 1991 com Àrea Natural d’Especial Interès pel Parlament de les Illes Balears, separa les platges de sa Coma i de Cala Millor. En el seu interior només s’han construït dues edificacions, una torre quadrada de defensa del segle XVII, coneguda com es Castell, i les cases velles de la possessió de sa Coma. 

Aquesta platja oberta al mar és una zona desaconsellable i perillosa per a l’ancoratge d’embarcacions, ja que està exposat als vents del primer i segon quadrant. Tot i així, el navegant que desitgi calar el seu vaixell en aquesta badia ho farà sobre un fons sorrenc, a una profunditat de dos metres a dos hectòmetres de la vora. A 3,7 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més propera, Port de Portocristo. 

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. També compta amb una línia d’autobús, la parada del qual està a 50 metres de la platja. La fàcil accessibilitat i les característiques descrites expliquen que s’hi registri una afluència massiva de banyistes locals i turistes. 

Cala LLombards

Cala LLombards

La desembocadura del torrente de Son Amer forma Cala Llombards, que está a siete kilómetros de Santanyí, junto a la urbanización homónima. 


Este tranquilo arenal blanco, que se prolonga muchos metros hacia el interior, hasta el pinar que la cierra, está flanqueado por acantilados altos, muy accidentados. Estos elementos hacen que sea una playa frecuentada por las familias que residen en las viviendas unifamiliares de la zona. 


Uno de los hitos de Cala Llombards es el excelente mirador situado sobre el mítico accidente geológico de es Pontàs (en castellano significa el puentazo), una roca erosionada por las olas que parece un puente dentro del mar. También destaca la media docena de escars escavados en el acantilado por los pescadores para guardar sus barcas. 
Cala Llombards es una excelente alternativa a Cala Santanyí para el calado de embarcaciones los días que soplan vientos del sur y sureste, sobre su fondo arenoso, a una profundidad que oscila entre seis metros en la bocana de la playa y tres en el interior. A 2,4 millas marinas se encuentra la instalación portuaria más cercana, Port de Cala Figuera de Santanyí. 

Cala LLombards


La desembocadura del torrent de Son Amer forma Cala Llombards, que està a set quilòmetres de Santanyí, al costat de la urbanització homònima. 


Aquest tranquil arenal blanc, que es perllonga molts de metres cap a l’interior, fins a la pineda que la tanca, està flanquejat per penya-segats alts, molt accidentats. Aquests elements fan que sigui una platja freqüentada per les famílies que resideixen als habitatges unifamiliars de la zona. 


Una de les fites de Cala Llombards és l’excel·lent mirador situat sobre el mític accident geològic d’es Pontàs, una roca erosionada per les ones que sembla un pont dins de la mar. També destaca la mitja dotzena d’escars cavats al penya-segat pels pescadors per amagar les seves barques. 


Cala Llombards és una excel·lent alternativa a Cala Santanyí per al calat d’embarcacions els dies que bufen vents del sud i sud-est, sobre el seu fons sorrenc, a una profunditat que oscil·la entre sis metres a la bocana de la platja i tres en l’interior. A 2,4 milles marines s’hi troba la instal·lació portuària més propera, Port de Cala Figuera de Santanyí. 

Es Canyeret también conocida como Platja de Llucalcari

Llucalcari

Es Canyeret o Platja de Llucalcari está a ocho kilómetros de Sóller. El topónimo del pequeño núcleo poblacional de Llucalcari es de origen latino y árabe, traduciéndose como “alquería del bosque”.

Las rocas, algunas de dimensiones enormes, los cantos rodados y la grava componen el talud de esta cala diminuta bella, que es apta para el baño, aunque se desaconseja su uso para el fondeo de embarcaciones por estar azotada por el viento de norte y salpicada de peñascos emergentes.

En sus inmediaciones existe una fuente de agua dulce, junto a una higuera, que emana sobre arcilla, hecho aprovechado por los visitantes para darse baños de barro. A su vez, en las cercanías de su costa, hacia el noreste, y sólo visible desde el mar, se divisará sa Cova Fosca, una gruta de grandes dimensiones horadada hacia el interior de los impresionantes acantilados y abierta hacia el Mediterráneo. A 3,2 millas marítimas se encuentra Port de Sóller.

El acceso por carretera es sencillo siguiendo la señalización viaria, aunque el vehículo particular se deberá estacionar en los huecos que proporcione la propia calzada. A partir de aquí se deberá caminar unos 300 metros por un sendero rodeado de pinos, encinas, olivos, algarrobos, y cercano a un bonito hotel.

Las características descritas anteriormente explican una afluencia mediana de bañistas locales y turistas. Cabe avisar que muchos bañistas que acuden a este tramo de litoral virgen de Serra de Tramuntana practican el nudismo. Sin embargo, esta playa carece de dicha calificación.





 Llucalcari

Es Canyeret o Platja de Llucalcari està a vuit quilòmetres de Sóller. El topònim del petit nucli poblacional de Llucalcari és d’origen llatí i àrab, traduint-se com “alqueria del bosc”.

Les roques, algunes de dimensions enormes, els còdols i la grava componen el talús d’aquesta cala diminuta bella, que és apta per al bany, encara que es desaconsella el seu ús per a l’ancoratge d’embarcacions per estar fuetejada pel vent de nord i esquitxada de penyals emergents.

Per les rodalies hi ha una font d’aigua dolça, al costat d’una figuera, que brolla sobre argila, fet aprofitat pels visitants per fer-se banys de fang. Per altra banda, en les proximitats de la seva costa, cap al nord-est, i només visible des de la mar, es divisarà sa Cova Fosca, una gruta de grans dimensions perforada cap a l’interior dels impressionants penya-segats i oberta cap a la Mediterrània. A 3,2 milles marítimes s’hi troba Port de Sóller.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària, encara que el vehicle particular s’haurà d’estacionar als buits que proporcioni la pròpia calçada. A partir d’aquí s’haurà de caminar uns 300 metres per un sender envoltat de pins, alzines, oliveres, garrofers, i proper a un hotel bonic.

Les característiques descrites anteriorment hi expliquen una afluència mitjana de banyistes locals i turistes. Cal avisar que molts banyistes que acudeixen a aquest tram de litoral verge de Serra de Tramuntana practiquen el nudisme. Això no obstant, aquesta platja manca de l’esmentada qualificació.
 

Cala Deià

Cala Deià

Cala Deià está a 10 kilómetros de Sóller, situada entre Punta de Son Beltran y sa Pedrissa, donde se levantó una torre de defensa contra las incursiones piratas. Los picos imponentes del Teix (1.064 metros d’altitud) y el Caragolí proyectan su sombra hacia Deià.

Este entrante de mar bellísimo, rodeado de acantilados medianos, coronados por monte bajo y pinar, finaliza en una playa semicircular en la que desemboca un torrente y se levantan hermosos bancales.

Arena gruesa y grava componen su paradisíaco talud de pronunciado desnivel. En los márgenes se hallarán un embarcadero pequeño, escars y unos restaurantes, muy elogiados por sus arroces y pescados a la plancha. Es habitual en verano coincidir con personajes populares de ámbito internacional.

Las condiciones marítimas y subacuáticas desaconsejan el fondeo de embarcaciones, puesto que el azote del viento del noroeste-norte-noreste la convierten en una zona peligrosa. Cerca de la playa existe una roca sumergida a tres metros de profundidad y el fondo de arena y roca es inseguro. Si se desea calar, se aconseja hacerlo con luz diurna y frente el embarcadero, sobre fondo de grava y roca, a cuatro metros de la superficie. A 3,7 kilómetros se encuentra Port de Sóller.

El acceso por carretera es sencillo siguiendo la señalización viaria. En sus proximidades hay un aparcamiento, siempre abarrotado. Se recomienda bajar caminando este kilómetro final por esta calzada o por los caminos empedrados dels Ribassos y de sa Vinyeta.

Helena Coll Doménech,Inma Comas Mayans y Andrea Morey Contreras

Cala Deià

Cala Deià està a 10 quilòmetres de Sóller, situada entre Punta de Son Beltran i sa Pedrissa, on es va aixecar una torre de defensa contra les incursions pirates. Les gran muntanyes del Teix (1.064 metres d’altitud) i el Caragolí projecten la seva ombra cap a Deià.

Aquest entrant de mar bellíssim, envoltat de penya-segats mitjans, coronats per garriga i pinar, finalitza en una platja semicircular en la qual desemboca un torrent i s’aixequen bonics bancals.

Arena gruixuda i grava componen el seu paradisíac talús de desnivell pronunciat. En els marges s’hi trobaran un embarcador petit, escars i uns restaurants, molt elogiats pels seus arrossos, i peixos a la planxa. És habitual a l’estiu coincidir amb personatges populars d’àmbit internacional.

Les condicions marítimes i subaquàtiques desaconsellen l’ancoratge d’embarcacions, ja que l’assot del vent del nord-oest, nord i nord-est la converteixen en una zona perillosa. A prop de la platja hi ha una roca submergida a tres metres de profunditat i el fons de sorra i roca és insegur. Si es desitja calar, s’aconsella fer-ho amb llum diürna i front l’embarcador, sobre fons de grava i roca, a quatre metres de la superfície. A 3,7 quilòmetres s’hi troba Port de Sóller.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. Als voltants hi ha un aparcament, sempre abarrotat. Es recomana baixar caminant aquest quilòmetre final per aquesta calçada o pels camins empedrats dels Ribassos i de sa Vinyeta. 

Cala Blanca

Cala Blanca

Cala Blanca está a dos kilómetros de Camp de Mar, localizada entre sa Punta des Bancals y Cala en Cranc, así como bajo la sombra de sa Talaia (300 metros de altitud).
Este entrate de mar en forma de uve finaliza en una cala de dimensiones reducidas, paradisíaca, virgen y tranquila, con un terraplén de fondo donde desemboca un torrente, unos cantiles de altura mediana como márgenes, así como un talud de grava y cantos rodados cubierto de restos de alga posidonia.

Este conjunto presenta un paisaje seco y escarpado, predominando el monte bajo y los pinos, así como un espacio reducido que acoge a los escasos bañistas locales que visitan este privilegiado lugar.

Este tramo de costa, expuesta al viento de componente sureste, presenta unas condiciones marinas y subacuáticas aptas para el fondeo de una embarcación. Su lecho es rocoso con algún área aislada de arena y se halla a una profundidad que oscila entre los tres y los cinco metros de profundidad. A 3,9 millas marítimas se encuentra la instalación portuaria más próxima, el seguro Club Nàutic Santa Ponça.
El acceso por carretera es sencillo hasta Camp de Mar siguiendo la señalización viaria. A dos kilómetros de allí, en dirección a Port d’Andratx, se hallará un camino que conduce a los alrededores de Cala Llamp. El vehículo particular se deberá estacionar en algún hueco libre de este sendero. Desde aquí se deberá andar un último tramo de unos dos hectómetros y de pendiente pronunciada hasta llegar a Cala Blanca.

Cala Blanca

Cala Blanca està a dos quilòmetres de Camp de Mar, localitzada entre sa Punta des Bancals i Cala en Cranc, així com sota l’ombra de sa Talaia (300 metres d’altitud).
Aquest entrant de mar en forma de ve finalitza a una cala de dimensions reduïdes, paradisíaca, verge i tranquil·la, amb un terraplè de fons on desemboca un torrent, uns penya-segats d’altura mitjana com marges, així com un talús de grava i macs cobert de restes d’alga posidònia.

Aquest conjunt presenta un paisatge sec i escarpat, predominant la muntanya baixa i els pins, així com un espai reduït que acull els escassos banyistes locals que visiten aquest privilegiat lloc.

Aquest tram de costa, exposada al vent de component sud-est, presenta unes condicions marines i subaquàtiques aptes per a l’ancoratge d’una embarcació. El seu llit és rocós amb alguna àrea aïllada d’arena i el fons marí es troba a una profunditat que oscil·la entre els tres i els cinc metres de profunditat. A 3,9 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, el segur Club Nàutic Santa Ponça.

L’accés per carretera és senzill fins a Camp de Mar seguint la senyalització viària. A dos quilòmetres d’allà, en direcció a Port d’Andratx, s’hi trobarà un camí que condueix als voltants de Cala Llamp. El vehicle particular s’haurà d’estacionar en algun buit lliure d’aquest sender. Des d’aquí s’haurà de caminar un últim tram d’uns dos hectòmetres i de pendent pronunciada fins arribar a Cala Blanca. 

Es trenc

 Es trenc

Platja d’es Trenc está a 6,5 kilómetros de Colònia de Sant Jordi. Su topónimo (en castellano significa “quebrada”) se refiere a que la apertura del salobral rompe la barrera dunar del litoral, mientras que la tradición oral cuenta que a mediados del siglo XVIII llegó un tsunami (maremoto), originado tras el terremoto de Lisboa, que seccionó el cordón dunar que separaba el mar abierto del humedal.

Esta playa es el último gran arenal sin urbanizar y bien conservado de Mallorca. Con es Salobrar de Campos forma una área protegida de 1.492 hectáreas. Es uno de los espacios vírgenes más concurridos durante los fines semanas estivales.
Es Trenc tiene una blanca arena fina, escasa pendiente, sistema dunar que separa la playa del salobral y los campos de cultivo, y zona húmeda posterior que reúne 171 especies de avifauna migratoria y sedentaria. También se practica el nudismo sobre su talud.

Sus aguas abiertas al sur-suroeste-oeste y noroeste son transparentes. El fondo es de arena, alga y alguna pequeña zona de piedras, a una profundidad de cuatro metros. Se recomienda a los navegantes que se alejen de la playa, ya que existe una losa de medio metro invisible los días de mal tiempo. El lugar más adecuado para fondear es el antiguo embarcadero en la proximidades de s’Illa Gavina (el mayor islote del municipio de Campos, que conserva una cueva prehistórica, también usada por los contrabandistas, y se puede acceder a pie desde Punta de sa Barraca de sa Cenra), mientras que los días que sopla poniente, la Platja d’es Coto es la mejor opción. A tres millas marinas se encuentra la instalación portuaria más cercana, el Port Colònia de Sant Jordi.

La afluencia de bañistas locales y turistas es masiva. El acceso en vehículo particular es sencillo, aunque el aparcamiento está tarifado (tres euros por día) y la parada de autobús más próxima se encuentre a unos dos cientos metros.

 Es trenc

 Platja d’es Trenc està a 6,5 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi. El seu topònim (en castellà significa "trencada") al·ludeix que l’obertura del salobrar trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral explica que a mitjan segle XVIII va arribar un tsunami, originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava la mar oberta de l’aiguamoll.

Aquesta platja és el darrer gran arenal sense urbanitzar i bé conservat de Mallorca. Amb es Salobrar de Campos forma una àrea protegida de 1.492 hectàrees. Són un dels espais verges més freqüentats durant els caps de setmanes estivals.

Es Trenc té una blanca sorra fina, escassa pendent, sistema dunar que separa la platja del salobrar i els camps de cultiu, i zona humida posterior que reuneix 171 espècies d’avifauna migratòria i sedentària. També es practica el nudisme sobre el seu talús.
Les seves aigües obertes al sud, sud-oest, oest i nord-oest són transparents. El fons és de arena, alga i alguna petita zona de pedres, a una profunditat de quatre metres. Es recomana als navegants que s’allunyin de la platja, ja que existeix una llosa de mig metre invisible els dies de mal temps. El lloc més adequat per fondejar és l’antic embarcador a prop de s’Illa Gavina (el major illot del municipi de Camps, que conserva una cova prehistòrica, també usada pels contrabandistes, i es pot accedir a peu des de Punta de sa Barraca de sa Cenra), mentre que els dies que bufa ponent, Platja d’es Coto és la millor opció. A tres milles marines s’hi troba la instal·lació portuària més propera, el Port Colònia de Sant Jordi.

L’afluència de banyistes locals i turistes és massiva. L’accés en vehicle particular és senzill, encara que l’aparcament està tarifat (tres euros per dia) i la parada d’autobús més pròxima es trobi a uns dos hectòmetres.